Font: Servimedia / Observatori Estatal de la Discapacitat
Més del 65% de les dones amb discapacitat a Espanya ha patit algun tipus de violència al llarg de la seva vida, segons dades de l’Observatori Estatal de la Discapacitat difoses per Servimedia.
La xifra reflecteix una realitat “doblement invisible“, marcada no només per les agressions físiques, psicològiques, sexuals o econòmiques, sinó també per violències institucionals que es veuen agreujades per la falta d’accessibilitat, l’estigma social i l’absència de mecanismes efectius de denúncia i reparació.
Testimonis que posen veu a la violència invisible
“Hi ha violències que mengen en silenci. I d’altres que, a més, ningú vol veure”, denuncia Sara de Torres Riveiro, delegada de Drets Humans i Agenda Política de la Fundació CERMI Dones. En el seu testimoni explica que “ser dona i tenir una discapacitat en la nostra societat és, moltes vegades, sinònim de ser doblement invisible”.
La tècnica de suport de CERMI Dones i persona amb discapacitat auditiva, Paula González, aporta una altra vivència: “Si hagués de denunciar, tindria por de no ser compresa. De vegades les coses importants es diuen per megafonia, i simplement no les vaig sentir. Em quedo fora”.
Esterilitzacions forçades: una violència institucional
Un dels capítols més greus és l’esterilització forçada de dones amb discapacitat, una pràctica prohibida legalment des del 2021, però que se segueix realitzant “de manera encoberta, sense càstig ni reparació”. Entre el 2005 i el 2016, més de 1.000 dones van ser esterilitzades sense el seu consentiment, segons dades del Consell General del Poder Judicial.
Sara de Torres subratlla que aquestes dones continuen esperant justícia i reparació: “No s’ha restaurat la seva dignitat. No se’ls ha dit ‘això va ser una violació dels teus drets i ho reconeixem com a tal'”.
Una violència que travessa tots els àmbits de la vida
A més de la violència a la llar, les dones amb discapacitat pateixen discriminació en l’accés a l’ocupació, l’educació i la maternitat.
- Treball: presenten les taxes d’ ocupació i salaris més baixos d’ Espanya, i estan exposades a assetjament i segregació.
- Educació: moltes nenes amb discapacitat són apartades, sense accés a formació adequada ni a educació sexual, cosa que augmenta la seva vulnerabilitat.
- Maternitat: persisteixen els prejudicis que les consideren incapaços de formar una família.
Crida a l’ acció
Les expertes coincideixen en les solucions:
✔️ formació a dones, famílies i professionals;
✔️ accessibilitat universal en recursos i denúncies;
✔️ campanyes inclusives que representin totes les dones;
✔️ empoderament i participació;
✔️ i un marc legal amb enfocament interseccional.
Com resumeix Patricia Sanz, vicepresidenta de l’ONCE i presidenta de l’Observatori d’Igualtat d’Oportunitats del Grup Social ONCE:
“Les dones amb discapacitat no són un col·lectiu minoritari. Són una part essencial de la societat, i no anem a deixar que se’ls segueixi negant els seus drets.
Font: Servimedia (17/08/2025) Notícia Completa
