- Article d’opinió de Luis Vañó Gisbert, president de CERMI-CV i de la Plataforma del Tercer Sector de la Comunitat Valenciana (PTS CV)
Hi ha aniversaris que es celebren i aniversaris que es reclamen. El nostre és de tots dos. El 28 de juliol de 2015, en una sala a València, un grup d’organitzacions socials va decidir fer un pas que avui, onze anys després, és decisiu: constituir la Plataforma del Tercer Sector de la Comunitat Valenciana.
La Plataforma de Voluntariat de la Comunitat Valenciana, EAPN CV, la Creu Roja, Caritas, CERMI CV i el Consell Territorial de l’ONCE van entendre aleshores que la força social no rau en la suma dels acrònims, sinó en la capacitat de parlar amb una sola veu en nom d’aquells que massa sovint no són escoltats. Aquell dia va néixer un projecte d’unitat; Avui celebrem una realitat consolidada.
Onze anys són molt de temps. Donen per créixer, per cometre errors i per rectificar, per aprendre que el diàleg no es dóna: es conquereix amb treball, rigor i perseverança.
El CV del PTS es va crear per ser un agent de diàleg social i civil amb les autoritats públiques, agents socials, el món empresarial i totes les institucions del nostre país.
I aquest mandat fonamental ha guiat cadascuna de les nostres accions: no som només una altra entitat, som la llar comuna del Tercer Sector Valenciano d’Acció Social, l’espai on la diversitat de les nostres organitzacions esdevé valor i no fragmentació.
També val la pena recordar què representa el que estem parlant.
El Tercer Sector no és una realitat marginal ni testimonial: és un actor econòmic i social de primer ordre. El Llibre Blanc sobre l’Economia Social i el Tercer Sector a la Comunitat Valenciana, preparat per CIRIEC-Espanya, estima que hi ha més de 31.500 organitzacions sense ànim de lucre actives a la nostra Comunitat, amb gairebé 99.000 llocs de treball directament remunerats, més de mig milió de persones que realitzen voluntariat formal i un volum d’ingressos superior als 4.600 milions d’euros.
A Espanya en conjunt, segons els propis estudis del sector, el Tercer Sector d’Acció Social equival aproximadament a l’1,44% del PIB, i gairebé un terç del personal contractat en l’àmbit dels serveis socials i de salut prové de les nostres organitzacions.
No són xifres fredes: darrere de cadascuna hi ha ocupació estable i local a les tres províncies, i serveis essencials que arriben on cap altra estructura arriba, des dels grans nuclis urbans fins als municipis més petits de l’interior. Som, en resum, una economia que es preocupa: una part essencial de l’economia social sense ànim de lucre, la que posa les persones al centre i reinverteix tots els recursos en el bé comú.
Precisament per aquesta pertinença a la gran família de l’economia social, hem cultivat amb cura l’aliança amb el món acadèmic i cooperatiu.
La col·laboració estable amb IUDESCOOP, l’Institut Universitari de Recerca en Economia Social, Cooperativisme i Emprenedoria de la Universitat de València, i amb CIRIEC-Espanya s’ha convertit en una característica distintiva d’aquesta Plataforma. Hem participat en els seus congressos, en les seves publicacions i en els seus espais de reflexió, i junts hem contribuït a fer de l’ecosistema valencià de l’economia social un referent avui, com es va veure quan València va ser la Capital Espanyola de l’Economia Social.
Perquè el coneixement rigorós és el millor aliat de l’advocacia política: sense dades, sense recerca i sense universitat, la defensa dels drets socials perd solidesa.
Si hagués de resumir aquesta llarga dècada en una sola paraula, triaria «presència».
Presència quan la pandèmia de la COVID-19 va posar a prova la capacitat de resposta de les entitats socials com mai abans, i el Tercer Sector va resultar essencial per sostenir les persones més vulnerables mentre s’aturava.
Quan vam exigir amb èxit que els Fons Europeus de Nova Generació tinguessin una dimensió predominantment social i que la societat civil organitzada participés en la seva cogovernança, aconseguint la constitució de la taula de diàleg amb el Consell per al seu seguiment.
Presència, any rere any, a la campanya X Solidaria, recordant als ciutadans valencians que marcar la casella per a finalitats socials a la declaració de la renda és un gest senzill que transforma vides.
També presència en els avenços institucionals que hem ajudat a construir. La creació de la Taula de Diàleg Civil, aprovada pel Consell el 2023 i adscrita a la Presidència de la Generalitat, va suposar el reconeixement formal d’allò que havíem defensat des del primer dia: que el diàleg civil és un pilar de qualitat democràtica, tan necessari com el diàleg social.
Aquesta presència també s’ha consolidat en l’arquitectura institucional dels serveis socials valencians. Al Consell Valenciano d’Inclusió i Drets Socials (CVIDS), regulat pel Decret 217/2022 del Consell, el Tercer Sector d’Acció Social compta amb membres permanents al seu Plenari a través de les xarxes que formen aquesta Plataforma.
I tinc l’honor de representar les entitats d’iniciativa social en la seva Comissió Permanent de Gestió Específica, des de la qual treballem contínuament, amb informes, propostes i seguiment – també en matèria pressupostària – perquè la veu del sector estigui present al cor del Sistema Públic Valenciano de Serveis Socials.
El nostre registre com a grup d’interès, la nostra participació al Consell per a la Participació Ciutadana, a l’Observatori del sistema i en tants altres espais de presa de decisions no són medalles: són eines per a les necessitats reals de la gent per arribar on es decideixen les polítiques públiques.
No hem fet aquesta feina sols ni improvisant.
Formem part del projecte comú de la Plataforma Estatal del Tercer Sector, que representa gairebé 28.000 entitats socials a tot Espanya, i juntament amb ella hem treballat en el IV Pla Estratègic del Tercer Sector d’Acció Social 2022-2026, la fulla de ruta compartida que guia el sector en el seu conjunt cap a una major cohesió, sostenibilitat i impacte.
Des del CV del PTS participem activament en el seu seguiment i avaluació, i traslladem la perspectiva territorial valenciana a aquesta estratègia comuna, perquè l’articulació estatal i regional no competeixen: es reforcen mútuament.
El nostre compromís també transcendeix les nostres fronteres temàtiques i territorials. Des del principi, PTS CV va assumir l’Agenda 2030 de les Nacions Unides i els Objectius de Desenvolupament Sostenible com a propis, actuant com a interlocutor i promotor d’aliances – dins del sector i amb el teixit empresarial, acadèmic i social – per a la seva materialització.
El nostre paper en aquest repte és clar: promoure polítiques inclusives que afavoreixin les persones més vulnerables i promoguin els drets, perquè no hi ha desenvolupament sostenible possible si algú queda enrere.
Cada acció d’aquesta Plataforma està, d’una manera o altra, alineada amb els ODS: la lluita contra la pobresa, la reducció de les desigualtats, el treball digne, les aliances per assolir els objectius.
També hem optat pel coneixement i la formació. Els programes de formació especialitzats que desenvolupem en col·laboració amb la Generalitat i les entitats del sector estan enfortint centenars de professionals dels serveis socials de les tres províncies, perquè també es construeix un Tercer Sector fort a partir de la qualificació, la qualitat i la innovació en la intervenció social.
Però si hi ha una cosa que ha deixat empremta en els darrers anys, ha estat el DANA del 29 d’octubre de 2024.
La pitjor catàstrofe que la nostra terra ha experimentat en dècades ens va colpejar a tots, i el Tercer Sector va demostrar una vegada més què és: la primera xarxa a arribar i l’última a marxar.
Les entitats socials estaven al fang, en atenció immediata i en l’acompanyament posterior, i continuem avui treballant en la reconstrucció social, que és més lenta i silenciosa que la material, però igual d’essencial.
Des del CV del PTS hem defensat, davant la Generalitat i davant de qui hagi estat necessari, que la recuperació no serà completa fins que arribi a les persones i municipis més vulnerables, inclosos els més petits de l’interior, i que la gestió de les emergències futures ha de dependre estructuralment del Tercer Sector.
Mirant cap al futur, tenim reptes per davant que definiran la propera dècada.
La primera, la futura Llei del Tercer Sector d’Acció Social de la Comunitat Valenciana: una demanda històrica la fulla de ruta de la qual ja està en marxa i que ha de proporcionar al nostre sector el marc legal estable que es mereix, tal com altres comunitats autònomes i el nivell estatal ja han tingut des del 2015.
La segona, un model de finançament decent i previsible. L’actual està esgotat, i ho hem estat dient clarament: les entitats socials no poden mantenir drets amb subvencions incertes, terminis impossibles i una burocràcia que asfixia.
Exigim fórmules plurianuals, l’acord social i l’augment efectiu dels fons d’interès social de l’Impost sobre la Renda Personal, en les bases reguladores regionals dels quals continuem treballant per fer-los més justos i accessibles.
La tercera, la promoció del voluntariat sota la nova Llei Valenciana de Voluntariat de 2025, perquè la solidaritat organitzada és la força vital de les nostres entitats. I la quarta, potser la més profunda: defensar el propi espai cívic.
En temps en què es fabriquen narratives que criminalitzen la solidaritat i qüestionen drets que pensàvem consolidats, el Tercer Sector ha de ser una presa democràtica ferma, serena i sense complexos.
I hi ha una aspiració que vull compartir amb especial entusiasme: la de poder celebrar, quan els recursos ho permetin, el primer Congrés del Tercer Sector Social de la Comunitat Valenciana.
És una idea en la qual hem estat treballant i que seria el gran punt de trobada del sector social valencià: un espai per pensar en nosaltres mateixos, per reconèixer-nos, per debatre amb l’acadèmia, amb les administracions i amb la societat sobre el paper que hauria de jugar el Tercer Sector a la Comunitat Valenciana en les properes dècades.
Onze anys després de la nostra constitució, creiem que ha arribat el moment que el sector es miri a si mateix, celebri el que s’ha aconseguit i es projecti cap al futur amb la seva pròpia veu. Esperem que aviat puguem convertir aquesta aspiració en una crida.
Permeteu-me una confessió personal. Recentment, revisant la documentació dels nostres programes de formació, m’he aturat a la llista d’orígens dels estudiants: professionals dels serveis socials de més de cinquanta municipis de les tres províncies, des de grans ciutats fins a pobles de només uns pocs centenars d’habitants els noms dels quals molts no sabrien com localitzar al mapa. Vaig mirar aquella llista durant molt de temps. Perquè no hi havia logotips ni acrònims: hi havia persones específiques que, al cap i a la fi, havien decidit formar-se millor per servir millor els altres. I vaig pensar que, exactament això, la Plataforma és: no un organigrama ni una taula institucional, sinó un corrent silenciós de compromís que recorre tota la nostra geografia.
Aquell dia vaig entendre, un cop més, per què vam signar això el 2015.
Res del que s’ha aconseguit hauria estat possible sense la gent. Sense les desenes de milers de voluntaris i professionals d’entitats socials valencianes; sense les organitzacions que formen la Plataforma i els seus òrgans de govern; sense aquells que ens van precedir en aquesta responsabilitat i van posar les bases de la llar comuna.
A tots ells, la meva sincera gratitud. El CV del PTS és, sobretot, una obra col·lectiva.
Onze anys després, aquella sala a València on sis organitzacions van signar un compromís s’ha fet gran: avui encaixa amb les tres províncies, milers d’entitats i tota la gent a qui servim.
Perquè mentre hi hagi una persona en una situació de pobresa, exclusió o vulnerabilitat; mentre hi hagi drets a conquerir i altres a defensar; mentre l’últim tram de les polítiques socials continuï sent recorregut per entitats socials, aquesta Plataforma tindrà una raó d’existir.
Continuarem sent la veu unida de les qüestions socials a la Comunitat Valenciana: amb diàleg, amb propostes, amb demandes quan calgui, i sempre, sempre, amb el poble del centre.
Feliç onzè aniversari. I gràcies per caminar junts.
