- La invisibilitat també fa que les persones no estiguin protegides: la manca de dades sobre dones i nenes amb discapacitat limita la prevenció, l’atenció i els recursos especialitzats.
- Des de les xarxes socials fins als tribunals: la conferència se centra en les noves formes de reclutament, l’estigma i les barreres que troben les víctimes per accedir a la justícia.
Mujeres CERMI-CV ha advertit de la invisibilitat que encara pateixen les dones, nenes i adolescents amb discapacitat que són víctimes de tràfic i explotació sexual. Una realitat gairebé no reflectida en les estadístiques i que dificulta la prevenció, la detecció i l’accés a recursos especialitzats. Per aquest motiu, ha demanat que la perspectiva de la discapacitat s’incorpori de manera transversal en totes les lleis, estratègies estatals i regionals i polítiques públiques relacionades amb la tracta i l’explotació sexual, des de la prevenció i detecció fins a la protecció, l’atenció, l’accés a la justícia i la reparació.
Aquesta ha estat una de les conclusions principals de la conferència «Tràfic i explotació sexual de dones i nenes amb discapacitat a la Comunitat Valenciana», celebrada ahir a la Facultat de Psicologia i Logopèdia de la Universitat de València. La trobada es va organitzar amb motiu del Dia Internacional contra l’Explotació Sexual i el Tràfic de Persones i ha reunit supervivents, així com entitats socials i professionals de l’atenció a les víctimes.
La Secretària Regional d’Igualtat i Diversitat, Asunción Quinzá Alegre, va presentar els recursos de la Generalitat Valenciana destinats a l’atenció i protecció de les víctimes i va fer referència a l’Estratègia Valenciana contra el tràfic de dones i nenes amb finalitats d’explotació sexual 2026-2027. També va resumir la posició de l’Administració Valenciana amb un missatge clar: «Tolerància zero per a l’explotació sexual, el tràfic i qualsevol forma de violència contra les dones».
La vicepresidenta executiva de la Fundació de Dones CERMI i experta del Comitè CEDAW de les Nacions Unides, Ana Peláez Narváez, ha advertit de l’absència històrica de dones amb discapacitat en aquesta àrea. «Les dones amb discapacitat, les nenes i les adolescents han estat absolutament invisibles tant a l’agenda nacional com a l’agenda de les dones quan s’aborda qualsevol qüestió relacionada amb els delictes de tràfic i explotació sexual», va dir Peláez, que ha demanat la incorporació de la discapacitat de manera transversal en les polítiques contra tot tipus de violència.
Sense dades, sense recursos
El president de l’Associació Alanna, Chelo Álvarez, ha assenyalat la manca de dades estadístiques com un dels principals obstacles per conèixer la dimensió del tràfic i l’explotació sexual que afecta dones, nenes i adolescents amb discapacitat.
Aquesta manca d’informació, va explicar, té un impacte directe en l’existència de recursos específics i professionals especialitzats.
Álvarez ha demanat especialment un major accés als serveis de salut mental, tenint en compte que les víctimes de tràfic amb discapacitat poden necessitar atenció específica, professionals formats i suport adaptat a les seves circumstàncies.
També ha advertit sobre l’evolució dels sistemes de reclutament a través de xarxes socials i plataformes digitals, així com sobre una creixent especialització de continguts en què apareixen dones, nenes i adolescents amb discapacitat. En aquest context, ha denunciat la presència en plataformes com OnlyFans de contingut específicament vinculat a dones i nenes amb síndrome de Down i persones amb trastorn de l’espectre autista I i II.
Una evolució que, com s’ha deixat clar durant el dia, obliga a adaptar els mecanismes de prevenció i detecció als nous entorns digitals.
Reclutament en tots els estrats socials
El testimoni de Carol López, supervivent de tràfic i explotació sexual, ha situat la veu de les víctimes al centre de la reunió. López va advertir que els mecanismes de reclutament són cada cop més sofisticats i que el tràfic ja no es pot associar exclusivament amb contextos de pobresa o vulnerabilitat extrema, perquè afecta dones, nenes i adolescents de perfils socials i socioculturals molt diversos.
També ha advertit de la normalització, idealització o romantització del sistema de prostitució, especialment a través de nous discursos dirigits als joves i difosos a través de xarxes socials. «El discurs pro-prostitució és sempre un discurs pro-violència», va defensar López, que va assenyalar que presentar el sistema de prostitució com una realitat atractiva i aspiracional o vinculat només a la lliure elecció reprodueix, amb nous llenguatges i canals, una escalada del sistema de violència.
Barreres a la justícia
L’advocada de l’Oficina d’Atenció a les Víctimes de Delictes de València, Raquel Campos, ha abordat les dificultats que encara troben les víctimes en els sistemes d’assistència i judicial.
Durant el seu discurs, es va posar sobre la taula el fracàs que pot ocórrer en la resposta institucional quan una víctima de tràfic o explotació sexual també es troba amb barreres relacionades amb la discapacitat.
Una de les principals demandes ha estat garantir l’accessibilitat universal a l’accés a la justícia i enfortir la figura de facilitació processal, necessària perquè les persones amb discapacitat entenguin els procediments, es comuniquin, hi participin i exerceixin els seus drets en condicions d’igualtat.
També s’ha abordat la dificultat per a moltes víctimes de denunciar després de prolongats processos de violència i explotació i la necessitat de garantir efectivament el seu dret a la reparació.
Representants de Red Mujer, Villa Teresita i Por Ti Mujer han completat aquesta visió a partir de l’experiència d’entitats socials que treballen directament amb dones víctimes o en situacions de vulnerabilitat especial.
D’aquesta manera, el paper del tercer sector ha quedat reivindicat tant en l’acompanyament com en la provisió d’atenció psicològica i de salut mental, recursos d’habitatge, orientació i suport social. Per aquest motiu, Mujeres CERMI-CV ha exigit que totes les organitzacions de la regió participin en el desenvolupament d’estratègies i polítiques públiques.
Violència que també pot causar discapacitat
Durant la conferència, es va citar la xifra de 400.000 dones víctimes de tràfic a Espanya i es va advertir que moltes podrien desenvolupar una discapacitat a causa de les greus conseqüències físiques i psicològiques del tràfic i l’explotació sexual, si no en tenen ja.
La reunió s’ha centrat així en una doble realitat: la vulnerabilitat especial que algunes dones amb discapacitat poden experimentar davant de certes formes de reclutament i les conseqüències que aquesta violència pot causar a mitjà i llarg termini.
A això s’hi afegeix l’estigma que pateixen les víctimes, que pot convertir-se en una nova barrera per demanar ajuda, denunciar, accedir a recursos o reconstruir les seves vides.
La discapacitat en totes les polítiques anti-tràfic
En conclusió, Mujeres CERMI-CV ha demanat que la perspectiva de la discapacitat impregni qualsevol llei, estratègia estatal o regional i política pública relacionada amb el tràfic i l’explotació sexual, des de la prevenció i detecció fins a la protecció, l’atenció, l’accés a la justícia i la reparació.
L’entitat considera essencial disposar de dades desagregades per sexe, edat i discapacitat, indicadors específics de detecció, professionals formats, informació i procediments accessibles, suport individualitzat i recursos especialitzats.
El dia va acabar demanant una major coordinació entre administracions, professionals i associacions perquè cap dona, nena o adolescent amb discapacitat quedi invisible als sistemes destinats a prevenir el tràfic i l’explotació sexual, protegir les víctimes i garantir els seus drets.
