- Article d’opinió de Carmen Juan Jorques, presidenta de Fesord CV i la seva Fundació, amb motiu de la Setmana Internacional de la Sorda 2026 «Reivindicant els drets humans de les persones sordes»
Parlar dels drets de les persones sordes el 2026 no hauria de significar només recordar el progrés aconseguit. També hauria de fer-nos preguntar què passa quan aquests drets, reconeguts en les lleis i els discursos públics, no es poden exercir plenament en la vida quotidiana.
Les persones sordes i el seu moviment associatiu han guanyat drets, hem obert espais per a la participació i hem aconseguit el reconeixement del valor de la llengua de signes i la cultura sorda, però encara hi ha una distància significativa entre el reconeixement formal i el seu compliment efectiu.
Les persones sordes han de ser protagonistes de les decisions que afecten les nostres vides. No n’hi ha prou amb desenvolupar polítiques, és essencial tenir la nostra participació directa, reconèixer la nostra capacitat de presa de decisions i assegurar que les nostres necessitats, experiències i propostes siguin escoltades i tinguin en compte.
Des del CV de FESORD i del moviment associatiu de les persones sordes, exigim que els drets es tradueixin en garanties reals, oportunitats i condicions d’igualtat en tots els àmbits de la societat.
Quan l’accessibilitat no està garantida, arriba tard o és insuficient, les conseqüències afecten qüestions essencials en la vida de les persones sordes. L’accessibilitat afecta tant la comunicació com l’accés a la informació, serveis i espais públics. En l’àmbit de la salut, per exemple, és inacceptable que les dates d’intervencions, proves mèdiques o canvis d’última hora encara es comuniquin per telèfon de veu sense oferir alternatives accessibles. També és essencial que els serveis d’interpretació en vídeo en llenguatge de signes estiguin disponibles i operis en emergències hospitalàries, perquè les persones sordes puguin comunicar-se, entendre informació i prendre decisions sobre la seva salut en igualtat de situacions.
Aquestes barreres no són situacions aïllades ni simples dificultats de comunicació. Són obstacles que poden comprometre l’autonomia, la seguretat i l’exercici dels drets fonamentals.
La mateixa realitat es repeteix en altres àmbits, com l’educació, l’ocupació, la justícia, els serveis socials i en les relacions amb les administracions públiques.
La llengua de signes espanyola és només una altra llengua i el seu ús és un dret que cal exercir plenament. Per tant, hem d’assegurar l’accés a la llengua de signes, tenir professionals qualificats i disposar dels recursos necessaris perquè les persones sordes puguin comunicar-se directament, rebre informació i ser ateses amb autonomia, dignitat i qualitat.
En aquest context, el moviment associatiu de les persones sordes juga un paper fonamental. La qualitat dels serveis destinats a les persones sordes s’ha de construir sobre el coneixement de la nostra realitat, la participació de les mateixes persones sordes i el respecte per les nostres particularitats lingüístiques i culturals. Les entitats del moviment associatiu són referents en aquest camp i hem de tenir el reconeixement i el suport necessaris per continuar desenvolupant la nostra tasca.
La responsabilitat de garantir els drets, però, recau en les autoritats públiques. La diferència entre reconèixer-los i fer-los efectius és fonamental: legislar estableix els drets; garantir-los requereix voluntat, planificació, finançament, recursos i responsabilitat institucional.
Si els drets humans són drets de totes les persones, el seu compliment no pot dependre del CV de FESORD i que el moviment associatiu els recordi constantment que existeixen. La responsabilitat pública consisteix precisament a convertir principis generals en garanties concretes, i fer-ho amb les persones sordes com a protagonistes de les decisions.
Celebrar els avenços és necessari, però defensar-los i fer-los efectius encara més. La Setmana Internacional dels Sords és una oportunitat per fer visibles aquestes demandes.
Però la defensa dels nostres drets no es pot limitar a una setmana al calendari. Ha de formar part del compromís permanent de les institucions i de la societat en el seu conjunt.
Els drets de les persones sordes no són una promesa per al demà. Són una obligació d’avui.
