- Les participants en la II Escola de Nenes i Escola de Mares de Fundació CERMI Dones han presentat la seva declaració «La meva veu té poder«, amb 12 demandes per garantir els drets de la infància amb discapacitat.
- La ministra de Joventut i Infància, Sira Rego, ha recollit les seves propostes i ha afirmat que «el sistema s’ha de fer càrrec de la diversitat i adaptar-se a les persones», comprometent-se a traslladar els «deures» plantejats per les nenes i adolescents.
Fundació CERMI Dones ha tancat aquest divendres 17 de juliol la II Edició de l’Escola de Nenes i Escola de Mares, celebrada sota el lema «La meva veu té poder», amb la presentació d’una declaració elaborada per les mateixes nenes i adolescents amb discapacitat participants, en la qual reclamen que es garanteixin tots els seus drets, que s’ escolti la seva veu i que les seves propostes siguin incorporades a les polítiques públiques d’ infància, joventut, igualtat i discapacitat.
La declaració constitueix l’eix central d’aquesta edició i recull tant els avanços reconeguts per les participants com les preocupacions que continuen marcant les seves vides. En el document, les nenes i adolescents expressen la seva alegria per l’augment de la seva participació en consells d’infància i adolescència, per la reforma de les lleis de discapacitat i autonomia personal i dependència, pel procés de reforma de la Llei Orgànica de Protecció integral a la Infància i l’Adolescència davant la Violència, i pel 20è aniversari de la Convenció sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat.
Tot i això, també alerten que la societat continua percebent les nenes i adolescents amb discapacitat com a «poc útils», denuncien l’augment dels discursos d’odi i insults en xarxes socials, la soledat i l’aïllament durant la jornada escolar, el risc de patir violència i assetjament per raó de discapacitat, la pobresa extrema que afecta moltes famílies, la falta de respecte als seus drets reproductius, les barreres en l’accés al joc, el lleure, la cultura i l’esport, i la situació de nenes i nens amb discapacitat que continuen vivint en institucions.
A partir d’aquest diagnòstic, les participants han formulat 12 demandes. Entre elles, reclamen el dret a viure amb les seves famílies i que aquestes rebin els suports necessaris per a la criança; un habitatge digne i accessible, alimentació adequada i atenció sanitària especialitzada; una vida lliure de violència; suport psicològic per afrontar la soledat, l’aïllament, la discriminació i l’assetjament; respecte al seu cos i protecció davant la violència sexual; educació inclusiva amb recursos suficients; suports individualitzats en l’educació, el lleure, la cultura i l’esport; protecció davant el menyspreu, els insults i els discursos d’odi; protecció en l’ús de la intel·ligència artificial; el dret a ser consultades sobre tot el que els afecti; dades oficials sobre la seva situació; i el dret a ser nenes i adolescents felices, respectades i amades, que visquin en pau.
La declaració va ser traslladada a la ministra de Joventut i Infància, Sira Rego, durant la trobada mantinguda amb les participants a la seu de la Fundació que es va convertir en el punt central de recepció institucional del missatge construït durant l’Escola. Després d’escoltar la lectura de la declaració, Rego va afirmar que compartia «les alegries i també els desafiaments que queden per davant» i va assegurar: «Tom nota dels deures que em mana i prometo donar tràmit i tractar de resoldre les coses que estan per resoldre encara».
La ministra va subratllar a més que una societat justa, democràtica i lliure és aquella en la qual totes les persones, amb la seva diversitat i les seves necessitats, estan cuidades. En aquest sentit, va defensar que «no es tracta que les persones amb qualsevol tipus de discapacitat s’hagin d’adaptar al sistema, sinó que és el sistema el que s’ha d’adaptar a les persones».
Durant la seva intervenció, Rego es va referir a les reformes legislatives en marxa i va destacar que la reforma de les lleis de dependència i discapacitat suposa un avanç en situar al centre les necessitats de les persones amb discapacitat i posar recursos a disposició perquè els drets siguin efectius. També va assenyalar que l’ampliació de la llei de protecció de la infància davant la violència haurà de reforçar la resposta davant l’assetjament escolar i altres formes de violència que afecten de manera específica nenes, nens i adolescents amb discapacitat.
La ministra va mostrar així mateix preocupació per les violències digitals i va explicar que la futura llei d’entorns digitals segurs posarà el focus en la discapacitat. «Em llevo el compromís», va afirmar, abans d’animar les nenes i adolescents a seguir participant i traslladant les seves demandes.
La jornada prèvia: assetjament, soledat i suport emocional
La declaració presentada aquest divendres és resultat del treball desenvolupat durant l’Escola, especialment en la jornada del dia 16, en la qual les 21 nenes i adolescents participants van abordar la soledat no desitjada, l’aïllament, l’assetjament escolar i altres formes de violència i discriminació presents en els entorns educatius i socials.
La sessió principal, titulada «Pel canvi que vull», es va concebre com un taller d’apoderament enfront de la soledat i l’assetjament escolar. Les participants van treballar en grups diferenciats de nenes i adolescents, amb continguts i dinàmiques adaptats a la seva edat, grau de maduresa i necessitats de suport. L’objectiu va ser que poguessin reconèixer situacions d’aïllament, discriminació o violència, expressar com se senten i saber a qui recórrer quan necessitin ajuda.
Durant aquesta segona jornada també es va preparar la declaració formal, amb l’acompanyament d’integrants del Consell de Participació de les Nenes i Adolescents de Fundació CERMI Dones. De forma paral·lela, l’Escola de Mares va desenvolupar tallers de suport emocional, autocura i salut mental dirigits a mares de fills i filles amb discapacitat, a més d’un espai conjunt sobre sistemes de comunicació com la llengua de signes, el braille, els pictogrames i el llenguatge senzill.
Visita institucional i tancament de l’ Escola
La jornada final va incloure també una visita al Congrés dels Diputats, prevista en el programa de la II Escola, com a part de la dimensió institucional de la iniciativa. Aquesta activitat va permetre reforçar el vincle entre la participació de les nenes i adolescents amb discapacitat i els espais públics en els quals es debaten i decideixen les polítiques que afecten les seves vides.
Amb aquesta segona edició, en la qual han participat 21 nenes i adolescents amb discapacitat, Fundació CERMI Dones reafirma el seu compromís amb el seu dret a ser escoltades, participar i viure lliures de discriminació i violència. La clausura ha suposat també el tancament de l ‘ Escola de Mares, concebuda com un espai de suport mutu, cura, formació i acompanyament per a les mares de nenes i adolescents amb discapacitat, el paper de les quals resulta essencial per avançar en la defensa dels seus drets i en la construcció d’ entorns més segurs, inclusius i accessibles.
La II Escola de Nenes i Escola de Mares està finançada íntegrament mitjançant una subvenció nominativa de l’ Institut de les Dones concedida a Fundació CERMI Dones.
FONT: Fundació CERMI DONES
