- La plataforma de la discapacitat registra una proposta de millora estructural i planteja un “Pla de Xoc Normatiu” en 6 eixos estratègics per transitar de l’Urbanisme dels Objectes a l’Urbanisme dels Drets.
- Adverteixen de la necessitat de coherència normativa: Si la futura Llei del Sòl s’aprova sense integrar la recent Llei 8/2024 d’Accessibilitat i el nou article 49 de la Constitució, els futurs Plans Generals podrien adonar-se d’inseguretat jurídica.
- Entre les mesures disruptives destaquen: que les multes urbanístiques financin obligatòriament l’eliminació de barreres (Justícia Restaurativa), la regulació del “Neuro-urbanisme” per a una ciutat cognitivament segura i la creació de l'”Agent Rehabilitador” per instal·lar ascensors en finques bloquejades.
El Comité d’Entitats Representants de Persones amb Discapacitat de la Comunitat Valenciana (CERMI CV) ha registrat davant la Vicepresidència Tercera i Conselleria de Medi Ambient, Infraestructures, Territori i de la Recuperació; un exhaustiu document tecnicojurídic amb 137 al·legacions a l’Avantprojecte de Llei de la Generalitat del Sòl. L’ entitat considera el text actual una oportunitat clau que requereix ajustaments estructurals per garantir la seva plena connexió amb el marc de drets humans i la normativa sectorial vigent.
El president del CERMI CV, Luis Vañó, ha assenyalat: “No estem presentant simples correccions tècniques, sinó una arquitectura legal complementària que reforça la norma. L’ urbanisme del futur ha de dissenyar per a la vida i la inclusió. Aprovar una Llei del Sòl el 2026 requereix una alineació perfecta amb la Llei 8/2024 d’Accessibilitat Universal –la ‘Llei Teresa Navarro’– i amb el mandat constitucional de l’article 49, per evitar futures litigiositats i garantir entorns plenament inclusius per a tota la ciutadania”.
UN CANVI DE PARADIGMA: ELS 6 EIXOS DE LA REFORMA INCLUSIVA
Davant la visió economicista de l’Avantprojecte, el CERMI CV proposa reforçar la funció social de l’urbanisme a través de sis blocs d’esmenes que actuen com a garantia d’inclusió:
1. BLINDATGE JURÍDIC: L’ACCESSIBILITAT COM A CONDICIÓ DE VALIDESA: S’exigeix elevar l’accessibilitat universal de simple paràmetre tècnic a condició indispensable de validesa jurídica. Les al·legacions plantegen que els instruments de planejament i llicències que incompleixin les normes d’accessibilitat siguin nuls de ple dret, impedint la consolidació de barreres per silenci administratiu.
2. DISCIPLINA AMB “JUSTÍCIA RESTAURATIVA”: QUE LA INFRACCIÓ PAGUI LA SOLUCIÓ: En una proposta pionera d’economia circular aplicada als drets, el CERMI CV planteja que els ingressos per multes i sancions urbanístiques tinguin caràcter finalista. Es proposa que els fons recaptats s’integrin en el Patrimoni Públic de Sòl per finançar l’eliminació de barreres arquitectòniques i cognitives als barris més vulnerables.
3. HABITATGE: DRET A L’ARRELAMENT I DESINSTITUCIONALITZACIÓ :Davant la necessitat d’habitatge adaptat, es demana blindar les reserves d’habitatge accessible (7% en promoció pública i 4% en privada) i s’introdueixen figures innovadores com l’Agent Rehabilitador, capaç d’intervenir per instal·lar ascensors en comunitats de propietaris bloquejades. Així mateix, es regulen nous models com el ‘cohousing’ i l’habitatge col·laboratiu en sòl dotacional per facilitar que les persones grans i amb discapacitat envelleixin en el seu entorn.
4. NEURO-URBANISME: LA CIUTAT QUE S’ENTÉN: Per primera vegada, es proposa regular la seguretat cognitiva en la Llei del Sòl. Les al·legacions suggereixen que el planejament garanteixi la “ciutat comprensible” mitjançant sistemes d’orientació espacial intuïtiva, zones de calma sensorial i l’ús de Lectura Fàcil en la documentació urbanística, protegint les persones amb discapacitat intel·lectual o neurodivergència
5. LA “SMART CITY” NO POT SER UNA BARRERA: S’alerta del risc d’una “bretxa digital física”. S’exigeix regular la instal·lació de punts de recàrrega, pantalles i sensors perquè no envaeixin els itineraris de vianants ni excloguin les persones amb discapacitat visual o bretxa tecnològica.
6. EQUITAT TERRITORIAL: QUALITAT I DRETS EN EL MÓN RURAL: El CERMI CV advoca per mantenir alts estàndards en els petits municipis, evitant una simplificació que redueixi drets. Es proposa condicionar l’autorització d’usos terciaris en sòl rústic (hotels, cellers, allotjaments turístics singulars) a l’excel·lència en accessibilitat, fomentant un turisme rural inclusiu i de qualitat
APORTACIONS A LA MEMÒRIA JUSTIFICATIVA: MILLORANT EL DIAGNÒSTIC
En una Addenda específica, el CERMI CV ha formulat consideracions tècniques a la Memòria Justificativa de l’ Avantprojecte, suggerint la incorporació d’ un Informe d’ Impacte en la Discapacitat. “Per assegurar la viabilitat social i econòmica de la norma, és fonamental superar l’assumpció de ‘neutralitat pressupostària’. La inaccessibilitat transfereix costos ocults inassumibles al sistema sociosanitari. Un urbanisme modern ha d’integrar l’envelliment de la població com a variable estratègica”, indica el document registrat
CRIDA AL CONSENS POLÍTIC
El CERMI CV tendeix la mà a la Conselleria per a liderar, junts, la transició cap a un territori socialment sostenible. “Si la Generalitat incorpora aquestes 137 propostes, la Comunitat Valenciana comptarà amb una Llei del Sòl moderna, robusta i situada en l’avantguarda legislativa europea de l’urbanisme social”, conclou l’entitat.
