Setmana Internacional de les Persones Sordes: una reflexió més enllà del lema
Carolina Galina – Pta de Fesord CV
Del 22 al 28 de setembre se celebra la Setmana Internacional de les Persones Sordes, una setmana destinada a visibilitzar i difondre els nostres drets, identitat i reivindicacions. Enguany, sota el lema “No hi ha drets humans sense el dret a la llengua de signes”, es convida a pensar sobre la realitat de la llengua de signes que encara necessita estar més present en el nostre dia a dia i de manera efectiva.
Aquest lema impacta, emociona i, sobretot, és cert. No obstant això, volguera anar una mica més enllà, plantejant una reflexió des del context de la Comunitat Valenciana.
En el nostre territori, l’entitat de referència per a les persones sordes i la llengua de signes és la Federació de Persones Sordes de la Comunitat Valenciana (FESORD CV), fundada en 1978. En tan sols tres anys celebrarem el nostre 50è aniversari: mig segle de treball incansable per la dignificació de les condicions de vida i la ciutadania de les persones sordes.
FESORD CV és una entitat única, gestionada per i per a persones sordes, la qual cosa garanteix la nostra participació, protagonisme i capacitat de decisió. A més, és una de les entitats més antigues i representatives de l’àmbit de la discapacitat a la nostra Comunitat.
També és important destacar que la meitat de les nostres associacions de persones sordes han complert ja més de 50 anys d’existència. I això ha estat possible gràcies al compromís de moltes persones sordes que, a través del moviment associatiu, han defensat que siguem nosaltres mateixes qui gestionem els nostres recursos, la nostra representació i, per suposat, la nostra llengua.
Tot aquesta trajectòria ha de comptar, perquè sí, perquè la llengua de signes va néixer, es va desenvolupar i es va protegir en el si de les nostres associacions, però en nombroses ocasions, s’ utilitza, s’ administra sense comptar amb l’ entitat lingüística que la representa i això també afecta directament a nuestres drets, perquè si no es respecta i promou l’ ús ple, però amb garanties, de la llengua de signes, no es garanteix ni la igualtat ni la inclusió.
Per això, reivindiquem que es respecti i es compti amb les entitats lingüístiques en tots els processos normatius, educatius, judicials i socials.
A més, aprofito aquestes línies i la setmana internacional per posar el focus en el l’ àmbit sanitari, un gran deute pendent. A dia d’avui, la nostra sanitat no compleix amb tota la normativa sobre accessibilitat per a les persones sordes. Tenim marcs, però seguim trobant grans barreres en la seva aplicació, tant en hospitals, centres de salut o consultes mèdiques, on no sempre es compleix amb l’acordat per assegurar la presència de llengua de signes, ni es posen en pràctica els canals adequats per facilitar la comunicació.
Aquesta manca d’accessibilitat no ésun detall menor: afecta directament la nostra salut, el nostre benestar i la nostra dignitat. L’atenció sanitària és un dret universal. Per això, exigim que es compleixi la llei mitjançant la implantació de recursos estables, personal format i coordinació amb les nostres entitats.
Finalment, llengua oral o llengua de signes: no s’elegeix, se suma, vull deixar clar un missatge fonamental: ningúpot obligar-nos a triar entre la llengua oral i la llengua de signes. Ambdues són importants i per suposat, no excloents.
Tanmateix, encara avui es qüestiona, s’ofereixen serveis incomplets amb una o altra opció, cosa que exclou una part de la població sorda. Cada campanya institucional, cada missatge públic, ha de garantir ambdues opcions perquè la informació sigui realment accessible.
Després comptem amb lleis que reconeixen i protegeixen els nostres drets:
Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana, article 13.4
Llei 27/2007, que reconeix l’ús de les llengües de signes espanyoles
Reial Decret 674/2023, sobre el reglament d’aplicació de la llengua de signes i els sistemes de suport a la comunicació.
Llei LLEI 8/2024 d’accessibilitat, la nostra llei #LeyTeresaNavarro, entre d’altres
Tot això està sobre el paper, a què esperem?. Ara toca complir-lo, implantar-lo i respectar-lo. Per anar concloent, no es pot obviar que la llengua de signes és part de la nostra identitat, de la nostra cultura i dels nostres drets. No es pot parlar de ciutadania plena sense garantir aquest dret.
Que aquesta Setmana Internacional de les Persones Sordes no sigui només una celebració simbòlica, sinó un recordatori ferm que la veritable inclusió es construeix amb accessibilitat real, participació directa i respecte cap als qui van lluitar —i seguim lluitant— per ser visibles, reconegudes i escoltades… també en la nostra pròpia llengua.
