Han passat quasi onze mesos des de la DANA que va arrasar poblacions de València, algunes ubicades a la comarca de l’Horta Sud, com Massanassa. Allà encara se senten les seves conseqüències. Entre les persones afectades hi ha Mònica Roses, dona amb discapacitat física i beneficiària de #AsegurandoLaInclusión, que va perdre el seu habitatge, el seu vehicle adaptat i material ortopèdic essencial. “Va ser demolidor en l’anímic, l’emocional i l’econòmic”, recorda.
Vulnerabilitat a la seva elevada potència
La catàstrofe va deixar la seva vida potes amunt: sense ascensor a la finca, sense cotxe, sense possibilitat de mantenir-se a la seva pròpia llar. “Hauré de mudar-me amb els meus pares. Ningú es fa càrrec de les pèrdues perquè no vivia en un baix. La normativa està plena d’incongruències que ens deixen fora els qui més ho necessitem”, denuncia.
Els primers dies van ser un infern. “Tancada a casa meva, veia passar camions d’ajuda i voluntaris, però depenia que algú m’espatlla. La vulnerabilitat era absoluta”, conta. En aquest context, van sorgir gestos que mai oblidarà: La Creu Roja va tractar d’ajudar-la a sortir del seu habitatge amb una eruga, tot i que la maniobra va ser impossible a causa dels seus problemes per flexionar una cama. També Aspaym CV, a través de Raquel i Tomás, es va acostar fins a casa seva per portar-li bombones de butà amb les quals va poder cuinar al costat de les seves filles. “També recorde a persones que van vindre des de València caminant, carregades amb motxilles d’aliments, o als qui van arribar des d’Extremadura amb productes de neteja. Aquesta solidaritat veritable és el que ens va sostenir en els pitjors dies”, afirma.
La por tampoc se n’ha anat: “Cada vegada que plou, no dormo. La DANA no va acabar aquell dia, segueix present en cada tempesta, en cada espera sense resposta”.
#AsegurandoLaInclusión, un abans i un després
En aquest panorama, Mónica va trobar un suport decisiu gràcies a les ajudes promogudes per CERMI CV i UNESPA dins del programa #AsegurandoLaInclusión.
“La cadira de rodes manual i elèctrica que aconsegueixo gràcies a CERMI han estat la meva salvació. Recuperar mobilitat és recuperar vida. La trobada fortuïta amb Lorena, de CERMI, pel carrer al Perelló, ella em va explicar les ajudes. “Em van brindar un suport que va marcar un abans i un després”, destaca. Gràcies a aquesta informació avui puc tornar a moure’m amb autonomia”, afegeix.
Mònica insisteix en la importància de la rodalia de les entitats socials: “CERMI em va esclatar, va valorar les meves necessitats i em va atendre en tot moment. Això no té preu. Per això animo qualsevol persona amb discapacitat a que no es pot sol·licitar aquestes ajudes. El procés és més senzill del que sembla i, sobretot, em van acompanyar en tot moment fins a rebre-la “, destaca.
Més enllà de la burocràcia
Per a aquesta veïna de Massanassa, l’existència d’ajudes específiques és cabdal: “Mentre l’administració tarda o es perd en tràmits, entitats com CERMI actuen de veritat. Són un salvavides per als qui la DANA ens va deixar en situació de màxima vulnerabilitat”. I conclou amb un missatge clar: “Avui segueixo amb por, segueixo amb deutes, però gràcies a CERMI també segueixo amb esperança. He recuperat mobilitat, he recuperat vida. Això és el que signifiquen aquestes ajudes”.
