- Es va presentar el primer estudi sobre violència contra les dones amb discapacitat en la CV i píndola formativa on es recullen aportacions per al cribratge de violència de gènere en Sanitat.
- Així mateix, va reclamar que els avenços legislatius, com la reforma de l’article 49 de la Constitució i del Codi Civil, no es quedin en fites simbòliques, “sinó que es tradueixin en accions valentes i transformadores davant la desigualtat estructural.”
La jornada Violència i dona amb discapacitat: “Un reconeixement real“, celebrada aquest dilluns a València, va servir com a espai de trobada, reflexió i denúncia sobre una realitat encara invisibilitzada: la violència de gènere exercida contra dones i nenes amb discapacitat. L’esdeveniment, organitzat per Dones CERMI-CV, va reunir professionals, entitats del tercer sector i representants polítics com Asunción Quinzá, secretària autonòmica d’Igualtat i Diversitat de la Generalitat, amb l’eradicació d’aquesta forma específica de violència.
Durant la trobada es va presentar l’estudi sobre violència contra les dones amb discapacitat en la CV, que van realitzar en 2022 Dones CERMI-CV i Fundacion CERMI Dones, els resultats de les quals van tindre xifres profundament alarmants. De les 81 dones enquestades, un 69,1% va afirmar haver patit violència de gènere per part de la seva parella o exparella, i un 12,3% va desenvolupar una discapacitat com a conseqüència directa d’aquesta violència. L’estudi també va revelar que el 47,7% de les participants va patir violació per part de la seva parella, i que un 36,2% d’aquelles que van experimentar violència per part de la seva exparella va manifestar pensaments suïcides o desitjos d’autolesionar-se.
Tot i que les dades són representatives, la manca d’ inferència estadística i l’ absència de xifres oficials continuen dificultant la visibilització i l’ abordatge adequat d’ aquesta greu problemàtica social. Es va destacar també que es tracta d’un problema de salut pública que requereix una resposta urgent, específica i amb enfocament interseccional.
Al llarg de la jornada, es van succeir diverses intervencions destacades, entre elles les de Plena Inclusió CV, Ateneu Castelló, Xarxa Dones, Inserta Ocupació-Fundació ONCE i FESORD CV, els qui van compartir les seues experiències professionals en l’atenció a dones amb discapacitat víctimes de violència de gènere. A més, hi va haver una representació teatral de l’obra ‘una banyera amb vistes’ de FEVADIS i un col·loqui participatiu, que van oferir una via alternativa i emocional per visibilitzar els tipus de violències i fomentar la consciència col·lectiva.
L’esdeveniment va concloure amb la presentació de la Píndola Formativa sobre el reconeixement de la violència de gènere en dones amb discapacitat, on es recullen aportacions per al cribratge de violència de gènere en Sanitat, elaborat per la Comissió de Dones del CERMI-CV. Aquestes propostes van incloure millores en els qüestionaris de detecció i valoració de risc, així com estratègies adaptades de comunicació, recursos accessibles i recomanacions per generar entorns segurs, empàtics i lliures d’ estigma.
Per concloure, des de l’ organització es va subratllar que el reconeixement real de les dones i nenes amb discapacitat víctimes de violència de gènere no pot quedar-se en una mera declaració d’ intencions: s’ ha d’ exercir i garantir amb fets. En aquest sentit, Luis Vañó, president de CERMI-CV, va fer una crida ferma a incorporar les seves realitats en les polítiques públiques i en tots els protocols d’actuació sanitària, social i judicial. “Exigim que l’estudi presentat sigui només el punt de partida i es tradueixi en polítiques concretes, amb pressupost assignat, indicadors clars i terminis definits”, va afirmar. A continuació, va afegir: “Ens sumem, com CERMI-CV, a la petició de la Fundació CERMI Dones per impulsar una macroenquesta específica que permeti conèixer amb profunditat la incidència real de la violència sobre dones i nenes amb discapacitat, perquè sense dades completes, les polítiques són cegues”. Així mateix, va reclamar que els avenços legislatius, com la reforma de l’article 49 de la Constitució i del Codi Civil, no es quedin en fites simbòliques, sinó que es tradueixin en accions valentes i transformadores davant la desigualtat estructural. Això implica aplicar amb fermesa el principi d’ acció positiva, enderrocar les barreres d’ accés a la justícia causades per l’ estigma, els estereotips i la manca d’ accessibilitat, garantir la formació efectiva del personal judicial i l’ accés real a l’ assistència jurídica gratuïta, eradicar de manera definitiva la substitució en la presa de decisions i, per suposat, posar en marxa sense més dilació un programa de reparació efectiva per a les víctimes d’esterilitzacions forçades, una pràctica inacceptable que ha deixat una empremta cruel i imborrable en la vida de moltes dones i nenes amb discapacitat.
