Per Regina Martínez – Activista i divulgadora per la discapacitat
@nimansnimano
De manera congènita o adquirida, en les extremitats superiors o en les inferiors, d’ una forma i una altra… les extremitats diferents són presents en la nostra societat. El passat 12 d’abril es va celebrar aquest dia, com cada any, per visibilitzar la realitat que vivim els qui formem aquesta comunitat i per seguir reivindicant que som aquí, com la resta de la societat.
Què significa tenir extremitats diferents?
Sota el nom d'”extremitats diferents” ens trobem aquestes persones amb discapacitat que hem nascut amb una malformació congènita o les que han estat amputades amb el temps. Aquest terme, fruit del propi activisme del col·lectiu de persones amb discapacitat, recull totes i cadascuna de les que vivim amb aquesta condició, sense distincions.
D’aquesta manera, tot i que el dia representatiu per a les extremitats diferents és el 12 abril, abril ha quedat marcat com el mes de conscienciació i, persones de tot el món, ens unim per trencar estigmes, comptar les nostres realitats, lluitar pels nostres drets i mostrar-nos al món.
Coincidència significativa: la VI Volta a Peu per la Discapacitat
Enguany, a més de la importància que ja té aquest dia per a tantes persones, el passat dissabte va coincidir amb un altre esdeveniment assenyalat per a les persones amb discapacitat de València: la VI Volta a Peu per la Discapacitat.
Aquest dia, ple de significat per a moltes persones, va ser una oportunitat perfecta per ocupar espais i fer-nos veure. I, sobretot, per mostrar la unió de les persones amb discapacitat.
Com a activista i com a persona amb discapacitat, amb una extremitat diferent, des de fa uns anys treballo cada dia perquè tot això vagi cap endavant. Precisament pel meu compromís, he rebut recentment el Premi Nacional de Joventut 2024 des de l’INJUVE i el Ministeri de Joventut i Infància. És per a mi un orgull que les extremitats diferents i la discapacitat hagin rebut l’espai que mereixen, i és, sens dubte, un premi compartit amb tot el col·lectiu.
Somiar amb la igualtat
Somio amb el moment en què no calgui marcar al calendari el “dia de”, perquè la discapacitat haurà assolit la igualtat i la inclusió social, política, econòmica, laboral… en tots els àmbits i per tots els mitjans. Mentrestant, aquests dies continuaran fent falta i continuaran sent un camí cap al respecte, el tracte digne, els drets i la humanitat.
El procés està sent un viatge molt enriquidor en el qual fem comunitat, estrenyem llaços i ens unim per un mateix motiu. I això és una cosa que val molt més.
