Envellir és una part inevitable de la vida, un procés que totes les persones enfrontem. Acceptar que el temps passa i que canviem amb ell és reconèixer i abraçar noves etapes de la nostra existència. Des de la infància, amb els seus primers passos i descobriments, fins a la joventut, on l’energia ens impulsa a actuar; després arriba la maduresa i la vellesa, moments en què recollim l’essència d’una vida viscuda, amb l’experiència i saviesa necessàries per guiar les generacions futures.
A mesura que envellim, podem perdre algunes capacitats, però el que realment necessitem és que la societat reflexioni sobre com es relaciona amb nosaltres. El nostre valor com a persones no desapareix amb l’edat. El que necessitem és un entorn i una societat que ens acompanyin en aquesta etapa, que comprenguin que encara que el nostre ritme canviï, seguim sent valuosos i tenim molt a oferir.
En aquest context, les persones amb paràlisi cerebral també envelleixen. Per a nosaltres, és fonamental que els entorns siguin accessibles. L’accessibilitat, tant en entorns físics com digitals, és clau per garantir que no quedem exclosos. És una realitat que pot deixar-nos enrere si no es prenen les mesures adequades.
La importància de l’ accessibilitat universal
L’accessibilitat universal és una porta que permet que totes les persones, sense importar les seves capacitats, puguin accedir als mateixos espais i serveis. És una responsabilitat compartida fer que aquests entorns siguin amables i accessibles per a tothom. Això inclou no només les persones amb discapacitats, sinó també els cuidadors, els qui envelleixen mentre continuen brindant suport als seus familiars amb grans necessitats d’atenció.
El paper dels cuidadors
La paràlisi cerebral és el resultat d’una lesió neurològica que pot ocórrer durant el desenvolupament fetal, el part o en els primers anys de vida d’un nadó. Aquesta lesió afecta les estructures cerebrals que controlen els músculs, cosa que genera dificultats psicomotrius que varien en grau i en les parts del cos afectades. Encara que els ossos, músculs i nervis puguin estar sans, la lesió cerebral impedeix un control adequat del moviment. Això pot dificultar activitats com caminar, manipular objectes, parlar i fins i tot tragar. A més, és comú que la lesió afecti altres funcions cerebrals, cosa que pot derivar en discapacitats addicionals.
Els cuidadors exerceixen un paper fonamental en brindar suport i cures a les persones amb paràlisi cerebral. La seva dedicació es basa en la convicció que tenir paràlisi cerebral no ha de ser un obstacle per viure una vida plena. És essencial que les administracions públiques se sumin a aquesta causa i facin complir les normatives d’ accessibilitat tant en l’ àmbit públic com en el privat. Així, es garantirà que els serveis estiguin a l’ abast de totes les persones, sense excepció.
Un altre aspecte crucial és la possibilitat de decidir com volem viure els nostres últims anys i com desitgem que sigui el final de la nostra vida. Tenir l’opció de triar les cures sanitàries que volem rebre , i que es respectin els nostres desitjos, és fonamental en aquesta etapa. Hi ha alternatives que permeten evitar l’hospitalització, com rebre cures a casa o en un habitatge comunitari, cosa que per a molts representa un entorn més familiar i còmode.
Reivindicació en el Dia Mundial de la Paràlisi Cerebral
En aquest 6 d’octubre, Dia Mundial de la Paràlisi Cerebral, reivindiquem el valor de l’experiència i la importància d’aprendre uns dels altres. No podem perdre aquesta saviesa que ens permet avançar cap a una societat més justa i inclusiva. Només així, podrem construir un món en el qual totes les persones, independentment de les seves capacitats, tinguin accés a una vida digna.
