Així ho ha manifestat González Amago durant la seua intervenció en el primer dia de jornada del XVIII Congrés de CERMIS Autonòmics, que se celebra aquest dijous i divendres a l’Hotel ILUNION de València
El president de la Comissió de diversitats sexuals del CERMI Estatal, Jesús González Amago ha destacat la importància de l’activisme cívic digital per defensar els drets de les persones amb discapacitat i promocionar una societat més inclusiva i equitativa.
Així ho ha fet González Amago durant la seua intervenció en el primer dia de jornada del XVIII Congrés de CERMIS Autonòmics, que se celebra aquest dijous i divendres a l’Hotel ILUNION de València. Aquest esdeveniment, que té per lema “Per una transició justa i inclusiva” ha sigut organitzat per CERMI Estatal i CERMI Comunitat València, amb la col·laboració de la Generalitat Valenciana, la Diputació de València i l’Ajuntament de València.
En aquesta taula, González Amago ha debatut sobre la defensa de drets en clau digital i les noves formes d’activismes cívic. En l’inici de la seva intervenció, el president de la Comissió de diversitats sexuals del CERMI Estatal, ha explicat la diferència entre l’activisme digital i l’activisme cívic digital. En primer lloc, ha definit l’activisme digital com a “exercici de la ciutadania i del compromís social mitjançant la participació en xarxes socials de persones naturals o jurídiques creant dinàmiques d’informació, sensibilització i educació a través del web”.
En segon lloc, ha precisat el concet de l’activisme cívic digital, com aquell en el qual s’utilitzen les eines digitals per promocionar campanyes, i fer un activisme “més estructurat i efectiu”, o com l’ha denominat l’expert, “el veritable activisme digital“. “Aquest activisme permet a les persones difondre informació, mobilitzar la comunitat i crear xarxes de suport” ha raonat l’expert.
Durant la seva intervenció, González Amago ha enumerat les diferents formes de ser activistes que van des de ser slacktivistes, és a dir, els activistes del sofà o de setge, o els clicktivistes, que utilitzen les xarxes socials per organitzar protestes quantificant l’èxit, entre d’altres. L’expert també ha donat a conèixer les noves tendències en RRSS i comunitats online. “En l’actualitat, el contingut mana, però no qualsevol contingut, només aquell contingut creat per l’usuari” ha especificat i ha matisat que l’important és “adaptar-se a l’algoritme”. També ha esmentat Facebook, Twitter, LinkedIn, Pinterest, Instagram, TikTok, com algunes de les plataformes digitals en què hem de participar per fer aquest “veritable activisme”.
Per finalitzar, González Amago ha reflexionat sobre el paper que exerceix la discapacitat en l’activisme digital, i ha retolat alguns punts de millora com millorar l’escolta activa, corregir perfils i biografies mal construïts, reformular marques personals poc definides, transformar estratègia inconnexa, entre d’altres.
PONÈNCIES I CONVERSATORIS
El paper de la intel·ligència artificial en la promoció de l’autonomia personal de les persones amb discapacitat ha estat un altre dels temes tractats durant aquest primer dia de jornada. Per abordar aquest assumpte, ha pres la paraula el director de l’agència espanyola de supervisió de la intel·ligència artificial del Ministeri de transformació digital i Funció Pública, Ignasi Belda Reig, qui ha posat com a exemple de bones pràctiques, d’una banda, el reglament europeu d’intel·ligència artificial com a document que “protegeix els ciutadans” i, d’altra banda, la posada en marxa de l’estratègia nacional d’intel·ligència artificial, punt en el qual ha celebrat que es tracta del primer país d’Europa que ha desplegat una estratègia d’aquesta índole.
La jornada també ha comptat amb un conversatori celebrat sota el lema “Transformació digital amb rostre social, casos de bones pràctiques a la Comunitat Valenciana”, moderada per la vicepresidenta del CERMI Comunitat Valenciana, Marían Ferrus Pérez. En aquest conversatori han participat, el membre del Servei d’accessibilitat cognitiva de l’Associació Apsa, Izar Sánchez Vecina; el director gerent de l’Institut de Biomecànica (IBV), Javier Sánchez Lacuesta; la directora de la Càtedra de Bretxa Digital en discapacitat de la Universitat Politècnica de València, Chele Esteve Sendra; i la responsable de l’àrea de comunicació del CERMI CV, Anna Ortíz.
Cadascun d’ells ha realitzat petites pinzellades dels projectes que duen a terme en les seves organitzacions. Per exemple, Sánchez Lacuesta ha exposat el “projecte IMPULS- innovacions, tecnologies en el procés actiu d’envelliment saludable” i Ortíz ha presentat el programa de formació per eradicar la bretxa digital de les persones amb discapacitat del CERMI CV.
Seguidament, ha tingut lloc una ponència presentada per la directora executiva del CERMI Estatal, Pilar Villarino, en la qual el membre del Parlament Europeu, Pablo Arias Echevarría, ha reflexionat sobre si el reglament europeu d’Intel·ligència Artificial és un reglament inclusiu per a les persones amb discapacitat. En aquest sentit, ha destacat les possibilitats i solucions que brinda la intel·ligència artificial, però també ha alertat dels riscos que alberga que, en paraules d’Arias, “són molts i cal mesurar-los, conéixer-los i implementar-los”.
En aquest punt, ha posat en valor que aquest nou Reglament de la Unió Europea sobre Intel·ligència Artificial, pioner al món, neix amb l’objectiu de fomentar el desenvolupament i la implementació responsable de la intel·ligència artificial a la Unió Europea (UE), abordant els possibles riscos per a la salut, la seguretat i els drets fonamentals dels ciutadans.
La transformació digital de la discapacitat als territoris ha estat el tema del conversatori de la tarda en què han participat el president del CERMI Regió de Múrcia, Pedro Martínez López; el president del CERMI Castella i Lleó, Francisco J. Sardón Peláez; la presidenta del CERMI Andalusia, Marta Castillo; i el representant de COCARMI Catalunya, Inmaculada Gómez Sánchez. En aquesta taula, moderada pel secretari general del CERMI CV, Enrique Llín Ruiz, han recapacitat sobre com afecta la bretxa digital a la soledat no desitjada i, al mateix temps, a l’autonomia personal.
Els ponents han coincidit també en la importància que tenen les entitats per, no només, promoure una tecnologia accessible, sinó assequible. De la mateixa manera, han arribat a la conclusió que una de les principals barreres a l’hora de realitzar aplicacions és la incapacitat dels desenvolupadors de comptar amb l’accessibilitat.
