- La Conferència Comunitària Valenciana DiscapacIA presenta deu principis per protegir els drets de les persones amb discapacitat i una fulla de ruta regional fins al 2030.
- L’organització analitza el registre de la GVA ConfIA i reclama més transparència, accessibilitat i participació en la supervisió dels sistemes automatitzats.
El Comitè d’Entitats Representants de les Persones amb Discapacitat de la Comunitat Valenciana (CERMI-CV) ha exigit que el desenvolupament de la intel·ligència artificial garanteixi l’accessibilitat, la igualtat d’oportunitats i la participació de les persones amb discapacitat per evitar noves formes de discriminació.
La demanda va ser el focus de la Conferència Comunitària Valenciana DiscapacIA, celebrada el 3 de novembre al saló d’assemblees de l’ONCE a València, amb representants institucionals, universitats, centres tecnològics i entitats del moviment associatiu de la discapacitat.
Sota l’eslògan «Intel·ligència artificial, dades i drets de les persones amb discapacitat», CERMI-CV va presentar tres documents: un informe estratègic amb una fulla de ruta fins al 2030, una anàlisi institucional del Registre d’Algorismes de la Generalitat GVA ConfIA i el DiscapacIA Comunitat Valenciana Decalogue. Aquestes propostes transfereixen l’enfocament basat en drets i les 40 recomanacions de l’informe DiscapacIA del CERMI estatal al nivell regional.
A la inauguració institucional hi van assistir Luis Vañó Gisbert, president de CERMI-CV, i Eduardo Pascual Martínez, secretari regional d’Innovació de la Generalitat Valenciana.
Durant la inauguració, Luis Vañó va subratllar que «quan nosaltres, del moviment social de la discapacitat, mirem la intel·ligència artificial de cara, des de l’experiència viva de més de mig milió de persones amb discapacitat i les seves famílies a la Comunitat Valenciana, som conscients que aquesta revolució digital comporta, alhora, la major oportunitat d’autonomia personal i vida independent que mai hem conegut i el risc més subtil d’exclusió si es programa sense la nostra veu». «En temps d’intel·ligència artificial, res de nosaltres no es pot dissenyar ni entrenar sense les nostres dades, sense la nostra accessibilitat universal i sense la nostra dignitat», va dir el president de CERMI-CV.
El secretari regional d’Innovació, Eduardo Pascual, va destacar el potencial de la intel·ligència artificial per millorar l’autonomia de les persones amb discapacitat, facilitar-ne la participació a la societat i generar noves oportunitats. Tanmateix, va advertir que «una tecnologia pot ser molt avançada des d’un punt de vista tècnic; però, si genera noves barreres o deixa fora una part de la ciutadania, no parlarem de progrés real».
En aquest sentit, Pascual va defensar la necessitat de situar les persones al centre de la innovació i va destacar la col·laboració amb CERMI Comunitat Valenciana per avançar cap a una transformació digital més inclusiva. «Les millors polítiques públiques no es construeixen només des de les oficines. Es construeixen escoltant, dialogant i treballant conjuntament amb les organitzacions que representen i defensen els drets de les persones», va dir.
Deu principis i una fulla de ruta fins al 2030
El DiscapacIA Comunitat Valenciana Decalogue inclou deu principis per guiar el disseny, contractació, ús i supervisió de la intel·ligència artificial des d’una perspectiva de drets humans. Rebutja qualsevol retrocés de drets, discriminació i sistemes que explotin vulnerabilitats. Exigeix accessibilitat des del disseny i la participació directa, reconeguda i remunerada de les persones amb discapacitat.
També demana la protecció de les dades personals i sanitàries, garantir la revisió humana de les decisions automatitzades i oferir explicacions comprensibles i vies accessibles de queixa i reparació. Presta especial atenció a dones, infants, gent gran, persones amb problemes de salut mental, grans necessitats de suport i la població rural. Defensa el manteniment de l’atenció humana i alternatives no digitals, així com una transició laboral amb formació, adaptacions raonables i sense discriminació.
El desè principi compromet CERMI-CV a aplicar aquests criteris en la seva activitat.L’informe estratègic Intel·ligència artificial, oportunitat i risc en l’àmbit de la discapacitat, que proposa set línies d’acció per al període 2026-2030. Que les especifica en: participació institucional, accessibilitat, formació digital, ocupació sense discriminació, recerca i aliances valencianes, ús responsable de la IA en entitats i seguiment dels seus efectes sobre els drets.
CERMI-CV assenyala deficiències en el registre d’algoritmes de la Generalitat
CERMI-CV va presentar un informe sobre GVA ConfIA, el Registre d’Algoritmes de la Generalitat, que analitza la seva accessibilitat, transparència i protecció dels drets.
A 31 d’octubre de 2026, el registre incloïa 22 sistemes algorítmics. Sis van declarar utilitzar intel·ligència artificial, tres van ser classificats com a d’alt risc – tots de salut, com BoneView – i cinc van identificar persones amb discapacitat entre els grups afectats, com ADA-BVD i ADA-EVE.
L’informe assenyala que 16 arxius indicaven «Cap repte» i que 20 descrivien la supervisió humana només com a «Resultats revisats pel personal de personal públic».
CERMI-CV valora el registre com un avanç en transparència, però demana aclarir les formes de queixa, enfortir la supervisió humana i incloure informació sobre accessibilitat i possibles biaixos de discapacitat. També demana proporcionar aquesta informació en formats fàcils de llegir i accessibles.
A més, sol·licita convocar la Sessió Plenària de l’Observatori d’Intel·ligència Artificial de la Comunitat Valenciana, creada pel Decret 85/2023, en la qual té membre i que, segons l’entitat, encara no s’ha reunit.
Aquestes qüestions es van tractar a la taula sobre intel·ligència artificial d’alt risc, biaixos i drets fonamentals, moderada per Enrique Llin Ruiz, secretari general de CERMI-CV. Carmen Uriol Egido, secretària regional de Transparència i Participació del Ministeri de Serveis Socials i Justícia; Lourdes González Perea, cap d’Accessibilitat Tecnològica de la Fundació ONCE, i Bárbara Congost Mirón, directora general de Persones amb Discapacitat de GVA.
Durant el seu discurs, Uriol va destacar els avenços aconseguits per la Generalitat en transparència algorítmica: «Hem anat més enllà en el concepte d’oferir més atenció als ciutadans en els algorismes de la GVA ConfIA, vinculant-los a l’accessibilitat algorítmica i amb una publicació total en sistemes algorítmics».
Per la seva banda, Bárbara Congost, directora general de Persones amb Discapacitat del mateix Ministeri, va plantejar un repte a Uriol i va explicar el projecte Lyra, destinat a compartir informació socio-sanitària i accelerar els procediments d’avaluació. «La Direcció General de Persones amb Discapacitat està treballant amb el projecte Lyra, que és un magatzem d’espai socio-sanitari per compartir informació paral·lela amb l’objectiu d’accelerar l’avaluació del grau de discapacitat», va dir.
Quaranta recomanacions per protegir els drets
La conferència també va incorporar la perspectiva estatal, en la sessió moderada per Luis Vañó, a través de l’informe DiscapacIA. Una intel·ligència artificial amb drets, que analitza deu àrees d’alt risc, identifica nou deficiències en la protecció de les persones amb discapacitat contra els sistemes d’intel·ligència artificial i fa 40 recomanacions.
El document estableix sis àrees principals d’acció: accessibilitat, no discriminació, monitoratge i governança de les dades, avaluació d’impacte, transparència i justícia, i participació efectiva.
Virginia Carcedo Illera, secretària general de la Fundació ONCE, vicepresidenta executiva d’Inserta Empleo i membre de la Comissió de Transformació Digital i Intel·ligència Artificial del CERMI estatal, i Pilar Villarino Villarino, directora executiva del CERMI estatal, van abordar aquest marc de drets, basat en la Convenció Internacional sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat.
En el seu discurs, Pilar Villarino va assenyalar: «La IA ha de fer avançar els drets de les persones amb discapacitat. La tecnologia s’ha d’adaptar a les persones, no les persones a la tecnologia. No hi ha res sobre persones amb discapacitat sense persones amb discapacitat, ni tan sols en intel·ligència artificial. El procés tecnològic només és veritable progres si respecta els drets de totes les persones».
Recerca, innovació i participació de les persones amb discapacitat
La sessió sobre la bretxa digital va reunir Chele Esteve (president de DicaTIC-UPV), Javier Sánchez (IBV), Aurora López (FESORD CV), Elisa Vicedo (HELIX CV) i Lina Soler (COCEMFE CV).
La taula rodona juvenil, moderada per Mª José Espinaco de UVdiscapacitat, va comptar amb la participació de Santiago Asensio (Por Talento Digital), Sergio Mollá (Universitat de València) i Alina Smolina (JOVESORD CV). La taula rodona sobre lideratge tecnològic de dones amb discapacitat va reunir Claudia Goyes (Human-Tech UPV), Marta Senent (Symplia-Adagio) i Virginia Francisco (HumanAI-UCM).
A més, Luis Vañó i Anna Ortiz van presentar tecnologies per a la vida independent: AccessRobots/ARI, AccessMeet, Sello A TECH, Casa Inteligente i GA11y, de la Fundació ONCE; Inteligencias Alternativas, d’APSA i CENID, i Adagio, desenvolupada amb la Confederació ASPACE.
La conferència va destacar que les persones amb discapacitat han de participar activament en el disseny, desenvolupament i avaluació de la intel·ligència artificial, no només com a usuaris, sinó també amb capacitat de presa de decisions. La seva experiència és essencial per identificar barreres, prevenir la discriminació i desenvolupar tecnologies accessibles que millorin la seva autonomia, participació i garanteixin igualtat d’oportunitats sociolaborals.
De principis a polítiques públiques municipals
A la conclusió de la conferència hi va assistir Javier Copoví, director general de Persones amb Discapacitat de l’Ajuntament de València, que va presentar iniciatives municipals d’intel·ligència artificial i accessibilitat. Entre elles, va destacar solucions de mobilitat accessible, senyalització amb Inclusive QR i NaviLens, els projectes «Més que unes Torres», Vision Flow, i-Teams, 2SURF i ITI MIND, i eines de comunicació accessibles com «Simplificar a un llenguatge senzill», els pictogrames OTAC i SVISUAL.
