Així ho ha assenyalat la seva vicepresidenta executiva, Ana Peláez Narváez, durant la seva intervenció, en la conferència marc del Congrés Internacional “Les persones treballadores amb discapacitat/des com a col·lectiu d’atenció prioritària en les polítiques d’ocupació”, organitzat per la Facultat de Relacions Laborals i Recursos Humans de la Universitat de Castella-la Manxa, i que se celebra aquests dies a Albacete.
Sota el títol “El dret del treball de les dones amb discapacitat: una mirada interseccional des de la Convenció Internacional sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat i la CEDAW”, Peláez ha reclamat mesures urgents que enforteixin les polítiques públiques destinades a garantir condicions laborals dignes i equitatives. Ha subratllat la necessitat de disposar de dades oficials fiables, així com d’ un diagnòstic profund que permeti abordar les causes estructurals de la discriminació que enfronten aquestes dones en l’ accés i exercici del seu dret a l’ ocupació.
Durant la seva ponència, va oferir propostes concretes per abordar els desafiaments immediats que limiten l’ accés en igualtat de condicions a una ocupació decent, inclòs el dret a desenvolupar una activitat professional lliurement escollida, en un entorn inclusiu i lliure de violència.
La Fundació ha advertit que, per a nombroses dones amb discapacitat, les tasques domèstiques representen l’única alternativa econòmica. Malgrat l’ existència del Conveni 189 de l’ OIT, que regula aquesta activitat a Espanya, moltes d’ aquestes treballadores no tenen contracte i no estan donades d’ alta a la Seguretat Social, la qual cosa les condemna a una situació d’ exclusió i pobresa. Per això, es fa una crida a impulsar programes que facilitin la seva incorporació al mercat laboral formal.
D’altra banda, i en línia amb el Conveni 190 sobre la violència i l’assetjament de l’Organització Internacional del Treball (OIT), en vigor a Espanya des del 25 de maig de 2023, la Vicepresidenta executiva de la Fundació CERMI Dones ha argumentat la necessitat de dur a terme un estudi sobre les causes que sustenten l’escàs nombre de denúncies presentades per treballadores amb discapacitat que han estat víctimes d’assetjament sexual en el lloc de treball, i ha exigit una supervisió efectiva per part de la inspecció laboral de tots els entorns laborals, inclosos el treball domèstic i els centres d’ ocupació de persones amb discapacitat, on s’ hauria de comptar també amb protocols accessibles i assegurances de denúncia per a les víctimes amb discapacitat d’ assetjament sexual que respectin el seu dret a la intimitat, la confidencialitat i la protecció contra les represàlies.
Per finalitzar la seva intervenció, Peláez va advertir de la necessitat de denunciar i investigar tots els casos d’explotació laboral, inclosa l’explotació sexual, la servitud domèstica i el treball forçat de dones amb discapacitat, que es pot donar fins i tot en la família, en el treball domèstic, o en els centres ocupacionals de persones amb discapacitat, i a garantir la reparació efectiva a les víctimes.
Font: Fundació Cermi Dones
