Aquest 27 de juny és una data històrica: per primera vegada l’Assemblea General de l’ONU proclama oficialment el Dia Internacional de les Persones Sordcegues, mitjançant la resolució A/79/L.92 (també coneguda com a A/79/L.72 o A/RES/79/294) .
L’elecció d’aquesta data no és casual: coincideix amb el naixement de Helen Keller (27 de juny de 1880), figura emblemàtica de la comunitat sordcega i s’emmarca dins de la “Deafblind Awareness Week”, que promou la seva visibilitat global.
Per què és tan rellevant aquest reconeixement?
La resolució subratlla que la sordceguesa és una discapacitat diferenciada, amb desafiaments únics que requereixen suports i recursos específics. La seva invisibilitat en estadístiques, polítiques i programes ha limitat l’ accés a drets fonamentals a ONU insta els països a:
- Reconèixer la sordceguesa en els seus marcs jurídics i programes.
- Garantir l’ accés a guies-intèrprets i sistemes de comunicació adaptats.
- Promoure la inclusió de les persones sordcegues en la societat.
Un assoliment històric
Portat endavant per països com Croàcia, Antiga i Barbuda, Brasil i altres, i amb l’impuls de la World Federation of the Deafblind (WFDB), aquest reconeixement representa el primer Dia Internacional de l’ONU dedicat exclusivament a la sordceguesa
