La família…
Segur que l’has llegit amb l’entonació del Padrí. Però no és casual: la paraula “família” té un pes enorme, especialment quan parlem de les persones amb discapacitat. En aquest 15 de maig, Dia Internacional de les Famílies, volem aturar-nos a reflexionar i retre homenatge a aquesta xarxa de suport silenciosa, moltes vegades invisibilitzada, però absolutament essencial.
Sabem que hi ha molts tipus de família: biparentals, homoparentals, monoparentals, reconstituïdes, adoptives, d’acollida, extenses… I també aquests vincles afectius profunds entre amistats que, sense compartir llaços de sang, es converteixen en autèntica família.
Més enllà de la seva estructura o de quantes persones la conformen, totes comparteixen una mateixa essència: el compromís incondicional amb la cura, el respecte i l’amor. Un compromís que, en el cas de les persones amb discapacitat, cobra una dimensió encara més gran. Perquè quan l’entorn no és accessible, quan els serveis públics no arriben, quan les ajudes no assoleixen, és la família qui sosté, acompanya, empeny i protegeix.
Però també hem de ser clars: l’amor no n’hi ha prou. Ho denuncia l’article d’opinió de Carmen Laucirica, presidenta de Plena Inclusió Espanya, publicat recentment en 20 Minuts sota el títol “Sense famílies no hi ha cures, però sense recursos tampoc”. I no podem estar més d’acord. La cura no pot recaure únicament sobre les famílies sense que hi hagi recursos adequats, suports institucionals i polítiques públiques responsables que garanteixin els drets de les persones amb discapacitat i els qui els acompanyen.
Perquè no es tracta només de resistir, sinó de viure amb dignitat. Les famílies no poden ni han de ser l’únic matalàs davant la falta d’accessibilitat, a les retallades en dependència, a la burocràcia interminable o a l’absència de serveis comunitaris.
Des de CERMI-CV volem visibilitzar, agrair i donar suport a totes aquelles famílies que cada dia sostenen, tenen cura i lluiten. Que alcen la veu quan els drets no es respecten. Que eduquen en la inclusió, que sembren empatia, que construeixen comunitat. Famílies que, amb sobreesforç, fan possible el que el sistema moltes vegades nega.
Per això avui recordem que la família —sigui quina sigui la seva forma— és la xarxa més segura per a les persones amb discapacitat. Però aquesta xarxa necessita també ser cuidada, reforçada i sostinguda per tota la societat.
Feliç Dia Internacional de les Famílies!
