Les entitats del Tercer Sector de la discapacitat han demostrat, una vegada més, ser un pilar imprescindible en l’entramat social de la Comunitat Valenciana, tant en el dia a dia com en situacions d’emergència.
El seu treball, habitualment silenciós però tremendament eficaç, ha sortit a la llum amb més força durant la DANA , quan la devastació i els reptes es van fer sentir amb màxima cruesa.
A continuació, s’ exposen les raons per les quals la seva tasca mereix un reconeixement destacat i subratllen el seu paper crític no només en l’ atenció immediata, sinó també en la reconstrucció i el futur de la nostra societat.
- Proximitat i coneixement expert
Les entitats del Tercer Sector de la discapacitat compten amb una trajectòria prolongada i una experiència professionalitzada a atendre les demandes de les persones amb discapacitat.
La seva relació quotidiana amb persones usuàries i famílies els atorga una rodalia insubstituïble: coneixen de primera mà les necessitats concretes de cada persona, així com els entorns i barriades on es desenvolupen.
Aquest bagatge es tradueix en solucions ràpides, certeres i molt més adaptades a la realitat de cada individu.
- Capacitat de mobilització i resposta immediata
Una de les mostres més contundents de la fortalesa d’aquestes organitzacions ha estat la seva habilitat per reaccionar de forma gairebé instantània davant la catàstrofe. Des de les primeres hores de l’emergència, es van activar xarxes de voluntariat, es van habilitar seus provisionals i es van posar en marxa brigades d’atenció especialitzada.
Professionals i persones voluntàries, amb una àmplia varietat de perfils (assistencial, psicològic, social, educatiu), es van coordinar per cobrir necessitats bàsiques, acompanyar emocionalment els qui estaven en situació crítica i traslladar suports tècnics (cadires de rodes, ajudes ortoprotètiques, etc.) a les zones més afectades.
- Suport integral i personalitzat
A diferència d’altres respostes més generals, les entitats del Tercer Sector de la discapacitat ofereixen unaatenció profundament personalitzada.
El seu focus no es limita al “què”, sinó també al “com”: entenen la importància de l’accessibilitat, l’adaptació de la comunicació i el respecte a l’autonomia de cada persona amb discapacitat.
Així, no només es van ocupar de proveir material de primera necessitat, sinó que també van facilitar informació en formats accessibles, acompanyament terapèutic i assessoria per gestionar tràmits legals o administratius.
- Xarxa de col·laboracions i treball en equip
El gran mèrit d’aquestes organitzacions rau també en la seva capacitat de col·laboració.
A cada municipi afectat, les associacions no han actuat de forma aïllada, sinó que han conjuminat esforços entre si i amb altres entitats de caràcter social, amb l’ objectiu d’ evitar duplicitats i potenciar els recursos disponibles.
Gràcies a aquesta coordinació efectiva, les famílies i les persones usuàries van rebre ràpidament ajuda mèdica, psicològica, material i logística quan més ho necessitaven.
- Innovació i adaptació constants
El Tercer Sector de la discapacitat s’ ha caracteritzat sempre per la seva flexibilitat i creativitat a l’ hora de buscar solucions.
Durant aquesta emergència, han sorgit idees innovadores, com xarxes de comunicació digital per arribar als qui no poden sortir de casa, tallers de contenció emocional en línia per a cuidadors i sessions d’orientació sobre ajuts econòmics adaptats a persones amb diverses discapacitats.
Aquestes iniciatives no només han estat clau en el curt termini, sinó que també marcaran la senda de com optimitzar l’atenció en futures contingències.
- Reivindicació de drets i sensibilització social
A més de l’assistència pràctica, les entitats del Tercer Sector de la discapacitat han mantingut en alt la bandera de la reivindicació de drets.
Han recordat la importància de contemplar les particularitats de la discapacitat en els protocols d’emergències, han exigit una reconstrucció inclusiva que incorpori la perspectiva d’accessibilitat universal i han impulsat la creació de normatives específiques per garantir que ningú quedi
Aquesta faceta d’incidència política i social és tan vital com la prestació directa de serveis, ja que senti les bases per a una transformació sostenible i equitativa.
- Fortalesa emocional i valors de solidaritat
Si alguna cosa ha ressaltat amb força durant aquesta crisi, ha estat la increïble solidaritat i l’emprenyament dels professionals i voluntaris d’aquestes entitats.
Molts han treballat en condicions molt difícils, arriscant el seu propi benestar físic i emocional, per sostenir els qui van perdre les seves llars, els seus dispositius de mobilitat o els seus mitjans de vida.
La seva vocació de servei i la seva empatia han projectat un missatge d’ esperança, demostrant que la unió i la corresponsabilitat social poden mitigar fins i tot els efectes més terribles d’ un desastre natural.
- Sostenibilitat de la xarxa associativa
La feina feta, però, no s’ esgota en l’ assistència immediata.
Les entitats del Tercer Sector segueixen al costat de les persones amb discapacitat i les seves famílies en la fase de recuperació, la tornada a la rutina i la restauració del teixit social.
Continuen gestionant ajudes, acompanyant en processos de dol i reacomodant-se per millorar la qualitat de vida de cada usuari.
Aquesta persistència en el temps, unida a la voluntarietat i el professionalisme, és el segell distintiu que les converteix en actors fonamentals per a la resiliència comunitària.
- Pilar indispensable per construir un futur inclusiu
La societat ha de reconèixer que aquestes entitats no són meres col·laboradores ocasionals, sinó un dels eixos fonamentals per assegurar ladèria i la igualtat d’oportunitats a les persones amb discapacitat.
La seva tasca quotidiana —reforçada en escenaris de crisi— consolida la idea que la reconstrucció inclusiva i la previsió de nous desastres han de comptar sempre amb la veu experta, empàtica i compromesa dels qui dediquen la seva vida a acompanyar i empoderar aquest col·lectiu.
- Cap a una major visibilitat i suport
Finalment, val la pena recalcar que la solidesa de la resposta del Tercer Sector no està exempta de reptes.
Moltes d’ aquestes organitzacions requereixen suport econòmic, reconeixement institucional i un marc legal que garanteixi la continuïtat i millora dels seus serveis.
És, per tant, imprescindible que la ciutadania, les administracions i el conjunt de la societat reforcin i ampliïn el seu suport, traduint l’ admiració i gratitud en acords i polítiques que enforteixin el teixit associatiu.
En suma, el treball de les entitats del Tercer Sector de la discapacitat es perfila com un dels grans baluards de la resposta al desastre que ha suposat la DANA .
No només han mitigat l’ impacte immediat en un sector de la població especialment colpejat per l’ adversitat, sinó que han sembrat el camí per a un futur en el qual les solucions inclusives, la participació activa i la solidaritat estiguin presents en tots els àmbits de la vida comunitària.
La seva actuació mereix el més alt reconeixement i el ferm compromís de continuar impulsant la seva tasca perquè cap persona amb discapacitat quedi relegada, ni en emergències ni en la vida quotidiana.
Luis Vañó
President CERMI CV
