El Dany Cerebral Adquirit (DCA) és una realitat que afecta de forma sobtada i inesperada milers de persones a Espanya, transformant vides i desafiant les famílies a adaptar-se a una nova normalitat. En el context de la Comunitat Valenciana, FEVADACE (Federació Valenciana de Dany Cerebral Adquirit), com a membre actiu de CERMI CV, exerceix un paper fonamental i advoca per millorar les condicions de vida de les persones amb DCA i les seues famílies.
Cada 26 d’octubre, en el Dia Nacional del Dany Cerebral Adquirit, es fa una crida a la societat per conscienciar sobre aquesta afecció que, segons dades de l’Institut Nacional d’Estadística, afecta a Espanya 414,680 persones. Causes com l’ictus, traumatismes cranioencefàlics, infeccions i anòxies poden provocar DCA, afectant radicalment les habilitats cognitives, motores i socials de les persones afectades. FEVADACE , com a membre del Moviment Associatiu de Dany Cerebral , reclama respostes en cada etapa del procés de rehabilitació. Doncs tot aquest col·lectiu ha de rebre una atenció digna, contínua i adequada, facilitant la seva integració en la societat i donant suport a les seves famílies en el complex procés d’adaptació i cura.
Per què és molt important el Codi DCA a l’alta hospitalària?
Un dels aspectes més crítics en la recuperació del DCA és la continuïtat assistencial. Després de l’atenció a l’hospital, el pacient i la seva família tornen a casa amb pors, preguntes i una enorme incertesa sobre el futur. Aquí és on DCA estatal i FEVADACE urgeixen la implementació d’un Codi DCA a l’Alta Hospitalària, una eina clau que permetria registrar un diagnòstic clar i detallat, especificant les seqüeles i recursos necessaris per a cada persona amb DCA en finalitzar la seva etapa hospitalària.
Per això hi insisteixen per diverses raons:
Garantir la continuïtat assistencial en diferents nivells d’ atenció
L’alta hospitalària és un moment crític, on la persona amb DCA i la seva família han de rebre una atenció clara i completa sobre el diagnòstic i l’estat actual del pacient. L’ existència d’ un Codi DCA a l’ Alta Hospitalària permetria que, en sortir de l’ hospital, les persones amb DCA comptin amb un pla estructurat d’ atenció que les acompanyi en totes les fases de la seva recuperació. Això asseguraria que els professionals sanitaris dels diferents nivells d’atenció – des de centres de rehabilitació fins a metges de capçalera i especialistes – tinguin una comprensió clara i completa del diagnòstic i les necessitats de la persona. Aquest seguiment és essencial perquè el procés de recuperació no es vegi interromput i les famílies tinguin una guia sobre què esperar i com cuidar adequadament el seu ésser estimat.
Un registre adequat del diagnòstic en el sistema de salut
Implementar el Codi DCA a l’ Alta Hospitalària també contribuiria a mantenir un registre adequat de cada diagnòstic de DCA en el sistema de salut. Aquesta informació seria clau per a una atenció coordinada i eficient, ja que tots els professionals involucrats en el tractament tindrien accés a un historial detallat i actualitzat del pacient. A més, un registre centralitzat permetria monitoritzar el progrés de cada persona amb DCA, fent possible ajustar les cures d’ acord amb les necessitats que vagin sorgint. Això no només facilitaria la vida de les persones amb DCA, sinó que també optimitzaria l’ús de recursos sanitaris, en reduir duplicacions innecessàries i garantir una atenció més precisa.
Millora en la recol·lecció de dades epidemiològiques per a una planificació eficient de recursos i polítiques de salut
Disposar de dades epidemiològiques sòlides sobre el DCA és fonamental per entendre el seu impacte en la societat i planificar polítiques de salut adequades. Amb el Codi DCA a l’ Alta Hospitalària, es podria recopilar informació valuosa sobre la prevalença d’ aquesta condició, permetent a les autoritats de salut avaluar la magnitud del DCA al país i, en conseqüència, assignar els recursos necessaris per al seu tractament. Aquesta recol·lecció de dades permetria, a més, detectar tendències, identificar factors de risc i desenvolupar polítiques de prevenció que podrien reduir la incidència de DCA en el futur. La informació precisa i actualitzada sobre el DCA beneficiaria no només els qui ho pateixen, sinó la societat en general, en dirigir de manera efectiva els recursos públics cap a on són més necessaris.
Facilitar la Informació sobre DCA per afavorir la sensibilització i prevenció
La implementació d’ un Codi DCA a l’ Alta Hospitalària facilitaria la informació sobre el Dany Cerebral Adquirit, permetent identificar no només les causes, sinó també les conseqüències que acompanyen aquesta condició. Aquesta claredat en la informació beneficiaria les famílies, els professionals de la salut i la societat en general, en crear una major entesa sobre el DCA i les seves implicacions. A més, la disponibilitat d’ informació detallada és clau per impulsar polítiques de sensibilització que ajudin a reduir l’ estigma associat al DCA, promovent una major empatia i suport cap als qui el pateixen. Amb una població informada, augmenten les possibilitats d’implementar mesures preventives efectives i de fomentar una comunitat inclusiva i solidària amb les persones amb DCA.
La recent implementació del I Pla Nacional per al Benestar Saludable de les Persones amb Discapacitat 2022-2026, promogut pel Ministeri de Drets Socials, Consum i Agenda 2030, representa un suport important per a les reivindicacions del moviment Associatiu de Dany Cerebral . Aquest pla reconeix la importància d’ establir una codificació específica en el moment de l’ alta hospitalària que identifiqui les persones amb DCA i les seves necessitats, garantint el seu dret a una rehabilitació completa i personalitzada.
A més, el pla fomenta la creació de polítiques de salut inclusives, dissenyades per assegurar que existeixin els recursos necessaris per als qui requereixen una atenció especialitzada.
La implicació de FEVADACE en aquest marc d’ acció se centra a visibilitzar i reforçar la necessitat d’ aquests serveis, perquè tant les persones amb DCA com les seves famílies comptin amb un sistema que no només els brindi atenció mèdica sinó també un suport integral i constant que abasti les seves necessitats físiques, psicològiques i socials.
